L'institut IES Rocagrossa és un edifici situat a les afores de la població de Lloret de Mar on la seva principal funció és l'enseyament a joves.
És un edifici de tres plantes amb soterrani.
En el soterrani es troben les classes pels alumnes de primer d'ESO, els més petits de tota l'escola.
En el primer pis es troba la consergeria i secretaria, per a dubtes o altres, la sala de professors, el bar, per prendre ulguna cosa o menjar allà sinó tenim temps d'anar a casa i per últim les classes destinades als alumnes de segon d'ESO.
Un pis més amunt ens trobem amb la segona planta de l'edifici destinada als alumnes de tercer d'ESO i amb aquests també hi ha la biblioteca, una petita aula amb ordinadors, l'aula d'idiomes i,per últim, l'aula de música.
Si pujem l'última planta trobarem que les classes que hi ha són pels alumnes de quart d'ESO, també trobem el laboratori i per últim la sala gran d'informàtica.
Tot l'edifici segueix una estructura similar, en totes les plantes trobem tres lavabos, per nois/es i disminuits, i en totes les plantes trobem numbrosos extintors, per les emergències.
És un col.legi senzill i auster però sincerament no ha de tenir més del que ja té perquè la seva finalitat és ensenyar i no lluir-se.
DESCRIPCIÓ D'INTERNET
Descripció de la meva amiga Mercè
La Mercè és una persona el caràcter de la qual ja crida l’atenció només de veure-la o a primer cop d’ull. Té l’ànima i la il•lusió d’una criatura i això fa que al seu costat un se senti ple de vida, amb energia per fer qualsevol cosa. Amb això, però, no vull dir que sigui com una nena petita, sinó que reflexa el sentiment i la relació que té amb els nens que cuida i que entrena, i que li agraden tant.
Què en podria dir de la Mercè? A sí, té unes quantes virtuts (comptades, eh? No us penseu que és qui sap quina eminència): una d’elles és que és una persona força simpàtica, i ara no me’n ve cap més al cap, però segur que en té alguna. Ah! Sí! Una virtut de la Mercè (virtut per a ella, perquè els altres ja podem córrer) és que en sap de convèncer als altres. Els passos que segueix són més o menys els següents: un cop ja té l’objectiu perfilat al cap, es disposa a aconseguir-lo, primer per les bones, demanant-ho, però ben aviat recorre a inclinar lleugerament el cap, i amb cara de pena, comença parpellejar repetidament i amb una periodicitat regular, per tal d’aconseguir que la víctima caigui rendida als seus peus i es disposi a complir les seves ordres. Aquesta és una gran “virtut” de la Mercè.
De defectes, resumint i acabant, només en destacaria un, i és que té extrema addicció a prendre el sol, matí i tarda. Bé, l’addicció no és al sol, sinó al repte que es posa cada estiu de posar-se més morena encara que l’any anterior. I això, que té de dolent? Doncs en principi res, però no m’agradaria que un dia es descuidés i quedés massa torradeta allà al solet.
Per últim, dir que me l’estimo molt, tot i que a vegades no ho pugui semblar, i que tot el dia penso en ella, i que no vull que marxi mai del meu costat (ni que siguin 5 minutets), perquè un cop sóc amb ella, el món es pinta de mil i un colors, i el cel es torna blau i clar. El senyor Sol llueix túnica d’or i, si és de nit, la Lluna il•lumina el seu camí llançant estrelles sota els seus peus.
